BlocVila-real^{Tu comptes!}

Som a Vila-real i novament estem a punt d’esdevindre líders en innovació urbana... Ara sí i ara no. Què tinc a la mà dreta? Doncs un carril bici. I a la mà esquerra? Doncs un carril persona! Que no volíem caldo? Hi has, dos tasses de les grans!

Vinga, anem a la Sèquia que falta gent... Això era i no era un passeig a la vora d’una sèquia, la qual, segons qui, havia de ser soterrada; “tapar la sèquia” en deien vulgarment: Ja ho sabeu: Hi havia mosquits, olors (pudors), carros de supermercat, rates i el conjunt de la fauna de les marjals valencianes hi tenia la seua llar.

Entrevistador: Bon dia i quina il·lusió poder parlar amb vosté, que està tan alt! Sí, ara ja el veig.

Mr. Satèl·lit: Jo també el veig i no s’imagina prou a quina altura estic! I tantes coses com veig des d’ací dalt! Però, vinga, faça’m preguntes...

E: Bé, conte’m què fa i per a qui treballa.

MS: Jo sóc un satèl·lit normalet, d’aquells que transmeten comunicacions i fins i tot, de vegades, em fan servir per a usos militars, quan em controlen des d’un centre d’operacions que té la Unió Europea a Madrid, del qual mai ningú en parla. Em van batejar com a Hispasat 1C, vaig ser construït per l’empresa Alcatel, em van llançar a l’espai el febrer de l’any 2000, amb un coet Atlas II des del Cap Canaveral a Florida i sóc operat per l’empresa Hispasat... Això vol dir que un 28’4% de mi mateix pertany a Abertis Telecom, que, mire per on, és filial de l’empresa Abertis, la qual controla la vostra autopista de pagament AP-7... Ah! També m’encarregue de fer-vos arribar, des de l’espai, el senyal de TV3.


llegir més...

Rafa Xambó, amic, primer de tot, felicitats pel teu darrer compacte: “Cançons de la memòria trista”! L’obra conté la força i eixa dosi de realisme líric que guareix qualsevol ser humà de la travessia pel cos nu del país en què vivim. Una geografia farcida d’esvorancs, clivells, rases, túnels del temps, erupcions, forats negres, serralades (in)expugnables, clots infectes, avencs invisibles i engolidors de riu. Un paisatge on cal estar dotat de la pell del cocodril i el pelatge de l’eriçó punxós (quan més punxós millor) per a sobreviure-hi! I tan mutants com ens hem tornat...

llegir més...

Amb tots els respectes que em mereix la figura de l’Excel·lentíssim Senyor Delegat del Govern Central de l’Estat d’Espanya a la Comunitat Valenciana (Ad maiorem gloriam sua), N’Antoni Bernabé, vull referir-me a la notícia que protagonitzà dimarts dia 13 de novembre. Segons afirma el diari de difusió “interautonòmica” i que ara s’anomena “global y en español”: El riu Sec ja no constitueix un perill de riuades per a Castelló.

Sr. Cabban, quantes ganes tenia de parlar amb vosté! La veritat és que viure a una comarca que es diu Marina Alta és quasibé com viure a la vora de l’Oceà Pacífic; a Palo Alto o Imperial Beach de Califòrnia (per allò de l’Imperi Britànic). I encara més... Haver-se presentat per un partit polític que es diu Nueva Jávea encara és millor, perquè és quasi com presentar-se per un partit amb nom d’urbanització residencial de luxe, d’aquells que fan olor a PAI a punt d’aprovar... Una sensació només comparable a l’olor del pa acabat de fer o a l’olor que desprén la terra després d’haver plogut... Senzillament, sublim.


llegir més...

Bé, aquest comentari se n’ix de la meua línia, generalment més discreta quant a recomanacions electorals directes. I açò és perquè el que tenim damunt de nosaltres, des de fa ja massa anys, és molt fort.

Vos contaré una història: Farà cosa de tres estius vaig anar a una manifestació a Xàbia contra el projecte d’ampliació del seu port. El viatge el vaig fer en bicicleta des de Vila-real. Be, primer en tren de rodalia fins a València, després vaig prendre un altre rodalia fins a Gandia i d’allí pedalant en bici fins a Dénia. Ja des de la capital de la Marina Alta vaig agafar un tren de Ferocarrils de la Generalitat fins l’estació de Gata de Gorgos i d’allí, camí avall amb la bicicleta per la carretera que uneix Gata amb Xàbia. L’ambient fou fantàstic i hi hagué representació de nombrosos col·lectius i partits polítics, entre altres, també del BLOC.

Escolteu: Ací ens donen gat per llebre. Què diferents són una “Comunitat” i un “País”! Hi ha tanta diferència com n’hi ha d’un animal felí a un rossegador; la mateixa... o més. Mireu, fa pocs dies, esperant el tren a l’estació de les Alqueries (espere que no se la carreguen a major glòria de l’estació única Borriana – Vila-real / la Tanda) vaig vore l’anunci d’una companyia de telefonia mòbil que oferia als usuaris una oferta excepcional: 5 cèntims el minut si agafes la tarifa “Vitamina”. El lema d’aquesta oferta és molt simple: “Comienza a celebrar que estás aquí con tu gente”.