http://www.blocvila-real.info/ El BLOC compta, tu comptes Fri, 21 Nov 2008 14:01:00 +0100 http://backend.userland.com/rss/ Blocs del Bloc weBLog cat http://www.blocvila-real.info/images/logo.gif http://www.blocvila-real.info/ 88 31 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=45 Som a Vila-real i novament estem a punt d’esdevindre líders en innovació urbana... Ara sí i ara no. Què tinc a la mà dreta? Doncs un carril bici. I a la mà esquerra? Doncs un carril persona! Que no volíem caldo? Hi has, dos tasses de les grans! Vinga, anem a la Sèquia que falta gent... Això era i no era un passeig a la vora d’una sèquia, la qual, segons qui, havia de ser soterrada; “tapar la sèquia” en deien vulgarment: Ja ho sabeu: Hi havia mosquits, olors (pudors), carros de supermercat, rates i el conjunt de la fauna de les marjals valencianes hi tenia la seua llar. A continuació, la nostra sèquia va esdevindre un espai ple de perills, diverses amenaces i font d’una terrible inseguretat. “Caureu a la sèquia i mai eixireu” deien les veus més autoritzades. Així nasqué la idea de posar-li una tanca al voltant de tot el seu perímetre. Calia que la gent se n’allunyara quant més millor i n’evitara el contacte directe. I així va ser; la tanca va començar a vorejar-la per a gaudi dels visitants més temerosos, front als perills d’aquest infernal element aquàtic. Però tot no podia ser tan fàcil; veritat? Així, que, per arrodonir-ho, es va covar una idea que faria estralls entre el veïnat i el personal en general. Calia fer-hi un “carril bici” com a Amsterdam, en diguren... Primer va aparéixer una taca verda de la mida d’una bici a l’alçada de l’antiga tenda de Peset. Allò significava que de les paraules es passaria a l’acció? El dubte es resolgué de seguida, perquè la taca es va estendre en direcció a la Glorieta, amb raspat de rajoles del terra inclós. L’embolic estava servit: Bicicletes pel mig del passeig i a les reduïdes vores (tocant la porta de les cases), hi anirien els vianants (en fila índia, s’entén). Que no hi havia prou problemes en aquell tros de poble? Noo!! Calia calfar-ne l’ambient. I tant que allò pujà de temperatura! Veïns fastiguejats amunt i avall amb els fulls d’arreplegada de firmes, constitució d’associació veïnal i reunions amb les màximes autoritats municipals... Eh! Un bon cacau, ‘tat? Segons m’ha arribat a les orelles, es va signar un tractat de pau. El carril bici seria paralitzat, aturat, parat o tapat (com volien fer-li a la sèquia). Bé, allò va durar només unes hores, perquè al cap de poc temps del trist “carril bici” va nàixer un flamant “carril persona”. Escolteu, això només s’ha vist a Suècia (de veritat, que en tinc fotos). Innovar és el nostre destí. Ser els primers en tot és el nostre lema! Què bonic sona!? Ara bé, de quants diners (€) n’estem parlant? Doncs si la memòria no em falla, estem parlant-ne d’uns 198.000 € o més... I ací és on pica... Calia fer-hi eixa despesa... (total?) perquè les persones anàrem a peu pel passeig de la sèquia, igual que ho féiem sempre? Calia de veritat un “carril persona”? Conclusions i Preguntes: 1.- Jo, que vaig en bici, abans (amb respecte pels vianants) ja hi anava per allí. 2.- No em feia cap falta que ningú delimitara un espai exclusiu per a les bicicletes, perquè això em generava més conflictes que menys. 3.- Ara que hi han fet un “carril persona”, se m’ha exclós del passeig com a ciclista i per tant, ara estic exposat a rebre una sanció? 4.- No era més fàcil crear-ne un “itinerari recomanat per a bicicletes”, sense delimitacions ni marques, compatible amb vianants, sempre que se’ls respecte. No era això més barat? 5.- La Ruta del’Aigua ha estat la darrera coberura aparent d’una història sense cap ni peus? 6.- La resta d’espais per a vianants de Vila-real també rebran el mateix tracte de “carril persona”? 7.- Vull carrils bici que interconnecten nuclis de població i itineraris. Ja! (Ho dic des del cor) Epíleg: Tenint en compte que la imaginació humana és il·limitada... Enpoc de temps ens podem trobar amb tota una nova sèrie de “carrils” que podrien fer de la nostra ciutat el súmmum de la innovació. No m’atrevisc ni a posar-los noms (els tinc al cap), perquè si n’agafen més idees, Vila-real serà més prompte Port Aventura (o més) que no Àmsterdam. Sun, 18 May 2008 11:56:24 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=45 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=44 Entrevistador: Bon dia i quina il·lusió poder parlar amb vosté, que està tan alt! Sí, ara ja el veig. Mr. Satèl·lit: Jo també el veig i no s’imagina prou a quina altura estic! I tantes coses com veig des d’ací dalt! Però, vinga, faça’m preguntes... E: Bé, conte’m què fa i per a qui treballa. MS: Jo sóc un satèl·lit normalet, d’aquells que transmeten comunicacions i fins i tot, de vegades, em fan servir per a usos militars, quan em controlen des d’un centre d’operacions que té la Unió Europea a Madrid, del qual mai ningú en parla. Em van batejar com a Hispasat 1C, vaig ser construït per l’empresa Alcatel, em van llançar a l’espai el febrer de l’any 2000, amb un coet Atlas II des del Cap Canaveral a Florida i sóc operat per l’empresa Hispasat... Això vol dir que un 28’4% de mi mateix pertany a Abertis Telecom, que, mire per on, és filial de l’empresa Abertis, la qual controla la vostra autopista de pagament AP-7... Ah! També m’encarregue de fer-vos arribar, des de l’espai, el senyal de TV3.E: M’ha deixat atabalat! Quina teranyina d’interessos té vosté solet... Però, no li fa vergonya emetre el senyal de TV de Catalunya? MS: Ep! Sense insultar! Vergonya em fa que la Direcció General de Promoció Institucional de la vostra Generalitat haja tallat les emissions de TV3 al sud del País Valencià... Perquè el repetidor de la Carrasqueta l’ha tancat En Francisco Camps en persona... Mireu si és així que la Direcció General Talla Tele3 no depén de cap conselleria o conseller/a, açò ho ordena i mana el “Presi” directament. E: Vinga, Mr Satèl·lit, I per què creu que el “Presi” ha tallat TV3? MS: Home, jo des d’ací dalt ho veig tot i li contaré per què: Perquè ací mane jo: El “Presi” ha volgut deixar clar que al vostre país mana ell i s’ha acabat. I fins i tot pot eliminar una TV que porta més de 20 anys veient-se (abans que Canal 9). Perquè el PP no vol la normalització del valencià: Està clar que quants més mitjans de comunicació hi haja en la vostra llengua al País Valencià, més normal serà l’ús del valencià i ELL no ho vol. Perquè el PP vol fer-li mal a Catalunya: Com que a Catalunya el PP no pinta fava i a Madrid tampoc fa res, la manera més fàcil de fer-li la mà als catalans és tallar TVC al País Valencià, emprenyant de pas als quatre valencians que volen vore-la, els qual són justament, els qui més s’assemblen als “malvats” catalans... Perquè el PP valencià no té gens de liberal; és absolutista i totalitari: En comptes de creure en la llibertat i oferir liberalitat, el vostre PP s’ocupa de restringir la llibertat d’expressió i la lliure circulació d’idees i mitjans en la vostra pròpia llengua. Perquè cal activar el vot anticatalanista: Com que venen les eleccions generals i s’ha de tirar a Zapatero fora de la Moncloa, cal agitar els votants que viuen el seu valencianisme com a anticatalanisme, al marge de l’ús de la llengua i altres consideracions intel·lectuals... Perquè cal mantindre la tensió a València sobre l’enemic català: No s’ha de deixar que la tensió anticatalana decaiga i deixe de ser tema d’actualitat. Si no ho és per l’aigua ho serà per la TV. És millor que la gent tire foc i flama contra els catalans que no que ho faça dels barracons a les escoles o la inundació de l’edifici de Calatrava. Perquè s’ha de fer vore que el PSOE és catalanista: Amb el tancament de TV3, s’intenta que el govern de Zapatero prenga accions per salvar TV3 al País Valencià i així acusar-lo de no ser d’esquerres, sinó de ser directament català. Perquè s’ha d’aconseguir que els altres partits valencians com ara el BLOC apareguen com a radicals: Amb el tancament de TV3 s’ha de fer que eixa base social s’irrite i faça fets estridents, sobretot arrenglerant-se amb els “malvats” catalans. Perquè s’ha de mantindre el xiringuito: O siga, que el PP valencià vol més mitjans afins i menys desafectes. Un nou múltiplex digital. E: Escolte, parle’m d’això del “xiringuito” que no ho he entés! MS: El xiringuito vol dir la poltrona. Vorà, es fa anar a la gent a votar... Amb un 50% dels vots ja et quedes amb el 100% del poder. Bé, no cal el 50%, amb el 45% o menys, aplicant la Llei d’Hont també tens el 100% del poder. Això si no comptes l’abstenció i les criatures i jòvens que no poden votar. Així, un 30% o menys de la població acaba posseïnt el 100% del poder polític. Això, escolte, no és política, és enginyeria electoral, que és ben diferent... Una vegada vosté amb el 30% dels vots reals té el 100% del poder, el que fa és atorgar llicències de televisió i ràdio digitals i analògiques. Així dóna el 90% de les concessions als amics i afins. Dóna un màxim del 10% d’emissores a grups no afins amb seu social a Madrid i en dóna el 0% als mitjans valencians i en valencià (d’eixos sembla que no n’hi ha cap afí). Una volta vosté legalment controla els mitjans, es dedica a fer propaganda, atacar l’adversari o directament l’oculta fins a fer-lo inexistent. Així, vosté torna a convocar eleccions i amb els vots degudament fabricats pels “seus” mitjans, vosté torna a guanyar les eleccions i bona cosa de poltrones, parnè, xavos, quartos o com vulga dir-ne... perquè d’això es tractava... Al dimoni amb la llengua, percentatges en valencià i altres històries... Ací cal fer-se ric i per això hi ha el “Xiringuito”. E: Em deixa bocabadat, Mr. Satèl·lit... Quin tinglao! I ara, diga’m: Què en pensa vosté? MS: Li recomane la reflexió del Iu Forn... però en realitat, açò és més fort del que em semblava... Quin cap té eixe “Presi”! Mira que no saber que ara la tele ja cau del cel, si vos l’envie jo! Què antic, tancant repetidors! I a més, si tot entra per internet... Patètic i antic, com aquells governs que prohibeixen les parabòl·liques! Vostés, són com a aquells bantustans o reserves índies on estava prohibit parlar amb el veí... un gueto, això... Perquè tampoc haurà vist que les TV de Madrid se n’hagen fet ressò, veritat? Del gueto ells no parlen. No res. Li recomane al “Presi” que faça una ullada a altres mitjans que emeten sense llicència i en anglés. E: Ja ho entenc, per a ser liberal s’ha de ser britànic. Això, al País Valentí encara no s’ha inventat i de moment només en gaudeixen els turistes-residents d’aquesta nacionalitat o similars. MS: El tinc de deixar. Em criden des d’Alacant per transmetre Polònia. Ara, tinc tanta feina pel Sud del vostre país...! Adéu! E: Adéu, Míster Satèl·lit. Jo ja m’he comprat una parabòl·lica per a no perdre’l de vista i vore Ventdelplà, per si de cas... Sí, per si de cas, us convide a concentrar-vos davant la Casa dels Caragols (Castelló), el dia 22 de desembre de les 19.00 hores... Així, segur que Mister Satèl·lit ens fa la foto i voreu que templats/des eixim. No oblideu fer-vos sentir per la llibertat d’expressió, per TV3, per la nostra llengua... i saludar Mr Satèl·lit, qui de segur també vidrà. Adéu. Thu, 13 Dec 2007 18:39:27 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=44 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=43 Rafa Xambó, amic, primer de tot, felicitats pel teu darrer compacte: “Cançons de la memòria trista”! L’obra conté la força i eixa dosi de realisme líric que guareix qualsevol ser humà de la travessia pel cos nu del país en què vivim. Una geografia farcida d’esvorancs, clivells, rases, túnels del temps, erupcions, forats negres, serralades (in)expugnables, clots infectes, avencs invisibles i engolidors de riu. Un paisatge on cal estar dotat de la pell del cocodril i el pelatge de l’eriçó punxós (quan més punxós millor) per a sobreviure-hi! I tan mutants com ens hem tornat... Amb aquestes (teues) cançons he anat copsant una sensació d’immunitat. Ara sóc titular d’un salconduit especial: Aquell que fa abocar-me a les dreceres més intrincades, sense a penes patir-hi arraps i traient-li tot el suc al viatge. Rafa Xambó, per a qui no el conega, haig de dir que ja té fet un bon camí a les esquenes. Sapigueu que ell mateix ja venia a Vila-real, als Aplecs de la Plana, guitarra en mà... allà a l’Ermita. El mateix que ha descrit, com a sociòleg, una societat voluptuosa i superficial com la nostra (Mitjans de comunicació, sexualitat...). Rafa, el mateix que té les cames fortes i el cor amable per a traure el velam i fer-se a la mar, tantes vegades com faça falta. És algú que podem trobar al girar qualsevol cantonada. La darrera actuació a Vila-real va tindre lloc en el marc de la Llotja de Música Urbana, al pont del Pilar, a la Plaça de la Vila... I va tornar a ser ell, guitarra en mà i veu oberta... Dissabte, però, mentre m’amania per a anar-me’n a Xàtiva, a dins la dutxa escoltava una cançó que em va resultar sobtadament reveladora (Madinat-At-Turab)... Ja ho deia Miquel Martí i Pol: “És quan dormo que hi veig clar”, però jo faré com deia una emissora de ràdio: “És quan sento que hi veig clar”. Així que, amb el permís de Rafa Xambó, us convide a contemplar l’escena que vaig vore l’altre dia: Estesa sota el sol despietat del migdiaenllà lluny et contemple, ciutat de la vergonyaciutat de fang fet falsa esplendor de misèriesamagades sota el fum del foc de l’artifici.Ciutat de serps i rates coentes i terribles,per tu passeja lliure la ignomínia més fondai rep la traïció homenatge cada diadins els cors bondadosos dels teus fills estimats.Has venut la memòria com qui ven tarongesper un plat de llentilles podrides que et foradenel ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-tesoterranis de fel on pul·lulen les panteres.En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime i per això t’odie amb el fàstic més roent,tomba perfecta i desolada que lluny contemple al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.(Poema de Marc Granell, música Rafa Xambó) Bé, ja està tot dit. Rafa, Moltes gràcies! Thu, 29 Nov 2007 10:44:45 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=43 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=42 Amb tots els respectes que em mereix la figura de l’Excel·lentíssim Senyor Delegat del Govern Central de l’Estat d’Espanya a la Comunitat Valenciana (Ad maiorem gloriam sua), N’Antoni Bernabé, vull referir-me a la notícia que protagonitzà dimarts dia 13 de novembre. Segons afirma el diari de difusió “interautonòmica” i que ara s’anomena “global y en español”: El riu Sec ja no constitueix un perill de riuades per a Castelló. Ah! Magnífica notícia. Ja sabíem allò de què al meu país la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa... Raimon dixit. Però d’ací a afirmar que el riu Sec de Castelló “ja no constitueix un perill de riuades” hi ha tota una conca hidrogràfica per mig! I encara que la notícia vinga embolcallada de la millor de les intencions, un altre diari que s’anomena de Castelló ens informa que aquesta obra s’ha encarit en 20 milions d’euros... Però bé, no seré jo qui s’espante d’eixes xifres. Ni tampoc m’espante de què el Sr. Bernabé, com a delegat del govern que el nomena, vinga a les comarques de Castelló, i encapçale la comitiva dels Confederals del Xúquer, dins el marc ministerial de Medi Ambient. Tot això és correcte... tot i que ni se vos ocórrega buscar la versió en valencià de la web d’eixa Magna Confederació. Senzillament, no hi és. Per a què?... Bé, allò que sí em sorprén és que el President d’aquesta Confederació faça el pròleg d’un interessantíssim llibre titulat “Els barrancs de la Safor; una mostra de la diversitat de la natura” (Rafael Delgado i Fernando Sendra, CEIC Alfons el Vell, Gandia 2007) i que s’esplaie amb frases tan sucoses com ara: “... el treball dels autors ens permet, ara, acostar-nos als barrancs de manera més científica (...) apreciar la seua vàlua (...) el coneixement fa que puguem entendre les funcions que compleixen els barrancs, així com la importància que tenen”. I alhora, les mateixes persones ens diuen, amb el Delgat per davant, que formigonar és “recuperar sòl per a l’oci” o que la canalització d’un barranc “contribueix a trencar la divisió de Castelló”. I també si tapàrem el riu Millars, Vila-real i Almassora estarien més unides i ens voldríem tots (i totes) a saber... Vinga, prou de romanços! Senyors i Senyores Confederades: Una cosa és tindre un riu Sec net, intervindre per a millorar la seua dinàmica natural, el seu ecosistema i una altra ben diferent és matar-lo. Sí, ho dic ben clar: Acabar amb ell i fer-ne una claveguera a cel obert! I com que, de vegades m’agrada somniar despert, us faig arribar una glopada d’aigua del “Los Angeles River”, una cosa així com el riu Sec de Castelló, però més gran. Ah! També hi ha una Comissió d’Autoritats, però allí va per davant una Sra. Senadora... Wed, 21 Nov 2007 19:35:00 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=42 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=41 Ahir vaig ser a Gandia i vaig (vam) tindre sort. Ahir vaig haver d’anar aGandia per tal d’agafar una documentació i tot va anar bé. Salutacions,des d’ací, a Robert d’Almoines que és qui em va atendre. Després d’aixòvaig anar passejant des de la Plaça de l’Ajuntament, pel carrer SantPasqual, fins a l’Avinguda d’Alacant. En eixe moment, em va vindre al capque allí hi ha la Llibreria Ambra, lloc de visita inexcusable, i vaigtafanejar l’aparador. Els ulls se’m van quedar clavats en un llibre queprometia noves aventures: “Els barrancs de la Safor; Una mostra de ladiversitat de la natura”, de Rafael Delgado i Fernando Sendra. Aleshores,tot sabent que tornarien a obrir a les quatre i mitja, vaig fer un poc detemps i allí mateix em vaig tornar a presentar puntual. Regirant llibresamunt i avall vaig acabar comprant-me el llibre dels Barrancs de la Safor,un diccionari bilingüe anglés – català i una Selecció de poemes d’AusiàsMarc... Una bona compra, al cap i a la fi. Així que es van fer les cinc tocades, vaig moure en direcció a l’estacióde trens per a tornar a Vila-real (fent transbordament a València). Baixea l’andana i me n’entre al vagó del mig. Tot normal. M’assec, trac eldiccionari d’anglés i el llig per a anar recordant paraules, fins queacabe llegint els verbs irregulars... En això, tot se’n va anar a l’aire!Els xiulits del tren de rodalia no podien ser més premonitoris d’allò ques’anava a esdevindre. De moment, l’impacte d’una frenada i la consciència de què allò no era broma, que el tren havia topat de veritat contra alguna cosa i allò anava fora de control... Tot això en un no-res. Allí estavajo, estés llarg a terra i boca avall, amb les palmes de les mans al terra,amb el desig que allò s’aparara. L’aire es va omplir d’una barreja de polsi fum. I allò va parar. En eixe moment tota la gent va prendre les seuescoses, apunts per terra... Sobretot t’acut la impressió fonda d’havertingut sort d’estar bé i que allò (per fi!) haguera parat abans quepassara res pitjor. El més important era eixir. No sé qui degué obrir lesportes, però per allí vam anar abaixant. Vaig vore un comportamentcol·lectiu molt humà, francament solidari, on els uns vam ajudar elsaltres, abaixant xiquets o altres persones. Hi havia la sensació de quètots érem molt afortunats. Hi ha cares de persones desconegudes que encara recorde.Una camí estiguérem a baix, fora de la plataforma del ferrocarril, hihavia una séquia menuda, un hort i molt a prop la carretera des d’on vaarribar la primera ajuda dels qui treballaven a unes obres. Voleu aigua?Hi ha ferits? Allí vaig vore les conseqüències de les morrades que algunss’havien pegat. Sang, però res de greu. Els treballadors de la carretera,abans que ningú, van dur paper per a cobrir les ferides i agua. Gràcies.Davant de nosaltres hi havia les restes de la formigonera i darrere esveia un pal de la catenària doblegat. Al moment vaig vore un fotògraf amb un teleobjectiu (quan encara era de dia). D’on dimonis ha eixit eixe? Vaigcomentar als altres viatgers. La cabina del tren delatava que allò haviaestat fort i davall, matxucada, hi havia la cabina del camió. El més comúera ressentir-se d’alguna cosa,Al davant nostre hi havia un altre tren aparat. Hi vam anar pujant per una escaleta i ens van deixar a Silla per a què agafàrem un altre tren. Ara,que us ho he contat, açò ja és únicament una moradura a la canyella de la cama esquerra. Sé que altres estan pitjor. Vull expressar la meuasolidaritat amb el maquinista i amb tots aquells que han pres més mal.Tornaré a anar en tren i un altre dia parlarem de barrancs, però dels delllibre i per a gaudir-ne! Gràcies per aguantar açò! És que (hem) he tingutsort... Thu, 15 Nov 2007 18:01:08 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=41 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=40 Sr. Cabban, quantes ganes tenia de parlar amb vosté! La veritat és que viure a una comarca que es diu Marina Alta és quasibé com viure a la vora de l’Oceà Pacífic; a Palo Alto o Imperial Beach de Califòrnia (per allò de l’Imperi Britànic). I encara més... Haver-se presentat per un partit polític que es diu Nueva Jávea encara és millor, perquè és quasi com presentar-se per un partit amb nom d’urbanització residencial de luxe, d’aquells que fan olor a PAI a punt d’aprovar... Una sensació només comparable a l’olor del pa acabat de fer o a l’olor que desprén la terra després d’haver plogut... Senzillament, sublim.Mr. Cabban, quin somni això de Nueva Jávea, veritat? És com si la vella Jávea (Xàbia per als nadius, aborígens i altra gent de mal viure) ja no valguera res i s’haguera de construir una Nova Xàbia, més moderna, més cosmopolita, més “oberta”, més desarrelada també. Però clar, “qui paga mana” i això vosté, Mister, ho té molt clar. Vinga, Mr. Cabban, explique’ns perquè va dir que “per principis no conteste cap pregunta feta en valencià”. Per als que no el coneixen, Mr. Anthony Cabban, vosté ha estat regidor de l’Ajuntament de Xàbia, fins i tot ha arribat a ser regidor de Serveis Públics, tot deixant un deute de més d'un milió d'euros. Allò va ser amb el GIX. Vosté formà un admirable trio amb les senyores Ana Vasbinder i Amanda Dean. Què bonic era això de recrear els vells temps de l’Imperi, al recer de les onades de la Mediterrània. Una altra cosa que no entenc: Quan parla en anglés, per què anomena la nostra llengua com a “valenciano”? No sap que en la seua llengua anglesa es diu “valencian”? Ho fa, potser, perquè li mereix tan poca consideració la nostra llengua que és això, “valenciano”, en la llengua dominant, per tal que aquest domini d'una llengua sobre l’altra siga ben clar? Són vostés una bona colla i ja en parlarem un altre dia de tots: L’Il·lustre senyor Per Age Svensson, amb la seua particular obsessió de perseguir el valencià – català ; Sense agrair en cap moment els vora 600.000 € que li ha donat la Generalitat Valenciana (tots nosaltres) a la Fundació que presidia aquest escandinau. Afortunadament els seus conciutadans li van dedicar un bon article on relaten tota la seua vida... Són bona gent, els noruecs! El millor de tot ha passat els darrers dies amb les seues increïbles declaracions al Daily Mail. “Som uns desagraïts”. No venerem com cal tan il·lustres personatges com vosté, que ens donen de menjar i ens permeten continuar treballant i vivint ací. Té raó, vosté és fantàstic, Mr. Cabban: S’han muntat vostés una caravana cap a l’Oest (en aquest cas cap al Sud, al País Valencià) i s’ha adonat que els indis d’aquest territori tenen millors hospitals i serveis sanitaris que als seus propis països d’origen. Així, vosté i molts altres han decidit quedar-se i prendre’ls el pèl. I per si de cas, ha marcat el telèfon de Washington (Brussel·les, vull dir) per a demanar-los els reforços del Seté de Cavalleria... Ep! Que jo estic d’acord amb frenar els abusos urbanísitics, però també cal frenar els destarifos imperials d’uns quants que venen ací i no els importa res del que els envolta... Els té igual si als seus pobles hi ha alguna biblioteca pública, perquè allò que volen és pagar menys per la piscina que s’han construït (Ells, la biblioteca ja la tenen a casa o ja no tenen xiquets que criar). Vosté, Mr Cabban, potser haurà quedat sorprés de la victòria del BLOC al seu municipi i aquest fet segurament li haja suggerit el paral·lelisme de la política del Congo. Clar, els nadius mai deixen de fer la mà. Quina llàstima! Potser, Mr. Cabban, vosté haguera hagut de visitar un país que hi ha al sud de Congo i haguera comprovat “in situ” què és fer política d’integració... a Sud-Àfrica. Bé, al final ens hem assabentat que vosté ha dimitit... Nosaltres, des d’aquesta vora de la Mediterrània no som ningú per a qüestionar la seua nostàlgia. Al cap i a la fi, ací encara recordem allò que deia Ramon Muntaner, que els peixos de la mar duien les quatre barres al llom quan manàvem al nostre “Imperi” mediterrani. Ara, vosté pot fer com nosaltres. Sí, escoltar una emissora il·legal de ràdio, igual que fem nosaltres veient la TV3. Però, pot estar tranquit, a vostés el Molt Honorable President no els tancarà l’emissora. En fi, que li faça profit, Mr. Cabban! Wed, 20 Jun 2007 19:14:51 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=40 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=39 Bé, aquest comentari se n’ix de la meua línia, generalment més discreta quant a recomanacions electorals directes. I açò és perquè el que tenim damunt de nosaltres, des de fa ja massa anys, és molt fort. Vos contaré una història: Farà cosa de tres estius vaig anar a una manifestació a Xàbia contra el projecte d’ampliació del seu port. El viatge el vaig fer en bicicleta des de Vila-real. Be, primer en tren de rodalia fins a València, després vaig prendre un altre rodalia fins a Gandia i d’allí pedalant en bici fins a Dénia. Ja des de la capital de la Marina Alta vaig agafar un tren de Ferocarrils de la Generalitat fins l’estació de Gata de Gorgos i d’allí, camí avall amb la bicicleta per la carretera que uneix Gata amb Xàbia. L’ambient fou fantàstic i hi hagué representació de nombrosos col·lectius i partits polítics, entre altres, també del BLOC. Eixa nit vam sopar al Port de Xàbia i després vaig poder gaudir d’una estada a una de les cases més meravelloses que he vist mai, a Gata de Gorgos, per gentilesa d’Empar Hostalet (de Silla). Vaig fer nit a una casa antiga reformada i amb un pati exterior que dóna al riu Gorgos (naix als peus de Guadalest) amb un magnífic paisatge sense urbanitzar i ple de timonets, romers, baladres i piteres... Què més podia demanar? –Empar, moltes gràcies per la teua generositat-. A l’endemà vaig emprendre la tornada, tot cercant recer per a fer nit a l’Alberg Mar i Vent, situat a la Platja de Piles (la Safor). Un altre dels meus llocs preferits. Qui no l’haja xafat mai, no sap com de bonica és la nostra mar, presidida d’un costat pel Montgó i de l’altre pel Montdúver i Cullera. Què estic dient? Allò és el cor del País Valencià! Des del terrat de l’alberg vaig vore baix Enric Morera, acompanyat dels xiquets... Vaig acabar sopant a sa casa i recorde una de les frases de la nostra conversa. Li vaig dir a Enric: Si tinguérem tot el temps del món ens dedicaríem a mirar la mar, comptar estels, contemplar les muntanyes i capbussar-nos baix l’aigua de la mar o dels rius. Si tinguérem tot el temps de món no ens preocuparien altres coses més enllà de gaudir de la bellesa que ens envolta. El problema és, Enric, que no tenim tot el temps del món i que hi ha altres que estan acabant brutalment amb eixes coses que ens fan viure! I per això, li vaig dir, Enric, el BLOC ha d’estar a les Corts la propera legislatura i treballarem per a què això siga una realitat. Enric, recorde que em va respondre que això estava clar, que com fora el BLOC faria visibles els milers de valencians i valencianes dignes que viuen aquest país i volen senzillament això: Un País Valencià més lliure en un món més just. Res més que això. Enric em digué que eixos milers de valencians estarien a les Corts i ara veig que estarem. (Enric, tu seràs un d’eixos diputats que dignificaran el País Valencià). Perquè nosaltres: el BLOC, la UPV, el Bloc Nacionalista Valencià Republicà, el Partit Valencianista d'Esquerra, Esquerra Valenciana, l’Agrupació Valencianista Republicana... Gent que s’organitza des de començaments del segle XX fins ara, constituïm un fil en el temps que ningú, ni la dictadura de Primo de Rivera, ni la Dictadura del General Franco, ni el Règim Ppiste han pogut mai trencar, perquè és un fil que està fet de sentiments i de vocació de servei al Poble Valencià: aquell poble que es va voler aniquilar des de la Batalla d’Almansa, ara fa 300 anys. Que ningú ho oblide. I que tothom estiga segur que el nostre Conseller Francesc Bosch Morata (Conseller de Cultura el 1937, creador de la Biblioteca del País Valencià) o els regidors del Partit Valencianista d’Esquerra de València de l’any 1936, que s’encarregaren del patrimoni artístic de la ciutat, estarien molt orgullosos del que hem fet durant aquesta campanya. Així que, per la memòria d’allò que som i d’on venim i pel futur que ens espera a tocar de les mans: VOTEU COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ I EL BLOC ALS VOSTRES MUNICIPIS. -No vull oblidar la gent del Festacarrer d’Ondara que tant ha hagut de patir els darrer anys per culpa dels polítics de les gavines o ganibets, ja no ho sé. Records a la gent de la Colla Pere Bigot de Benissa i a tota la gent que es deixa la pell per aquest País: Per vosaltres paga la pena seguir en política. -La fotografia és a la Plaça antiga d’Onda- Fri, 25 May 2007 18:56:48 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=39 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=38 De les enquestes d'aquests darrers dies és pot traure una conclusió, el canvi es possible. Dependrà aquest fenomen paranormal de la participació, així que tots a votar i a votar a l'única força que veritablement representa aire fresc dins del deficient sistema democràtic que patim, un sistema amb una tanca electoral del 5% per accedir al parlament i que tantes vegades a barrat el pas al nacionalistes valencians, al BLOC.El BLOC ha ficat els interessos dels valencians i valencianes per davant del seus propis interessos com a partit. Moltes persones, institucions i partits polítics tenen aquesta visió desinteressada de la política i votaran en clau de país, votaran Compromís. Josep Nadal (membre de Gossa Sorda). El canvi que és prop.Escric aquest article a pocs dies de les eleccions del dia 27 amb la voluntat de encomanar-vos la meua il·lusió pel canvi i sobretot la necessitat de què aquest canvi es produïsca.El nostre país està tocat de mort, els milions de metres quadrats que estan pendents d’urbanitzar i la política de socialització de despeses i privatització de beneficis estan a punt de portar-nos a una crisi social de conseqüències totalment imprevisibles, o el que és el mateix si no fem alguna cosa al País Valencià no el coneixerà ni la mare que l’ha parit. Jo com molts de vosaltres desconfie dels partits polítics, no combregue amb el seu funcionament ni amb la seua lògica discursiva segons la qual si eres d’un partit és com si fores del Barça o del València, una marca a la qual defensar passe el que passe. No obstant, pense que hem arribat a una situació límit, i és totalment imprescindible posar-li uns quants pedaços al vaixell abans de què naufrague definitivament.En tots estos anys s’han fet molts esforços des dels moviments socials per oposar-se als especuladors , per demanar una educació de qualitat i en valencià, per demanar una sanitat digna, una vivenda accessible i tantes altres coses per les que hem bregat milers de persones anònimes des de fora dels partits. Però per moltes manis que fem, per moltes al·legacions que presentem o per moltes cançonetes que cantem, al final són sempre ells els que se n’ixen en la seua, i només hi ha una forma a curt termini de barrar-los, ni que siga parcialment, el pas: anant a votar. És per això pel que aniré a votar al Compromís pel País Valencià a les properes eleccions. Aquesta papereta que representa la confluència de EUPV, Bloc, Els Verds i altres sensiblitats, és l’instrument que en estos moments tenim més a mà per invertir la situació tràgica que viu el país. No és que cap del partits del Compromís tinga la meua confiança al 100%, de fet pense que si aconseguim tirar al PP, en poc més de mig any ja estarem criticant, i amb raó, les seues pors i les seues renúncies. Però tot i això cal avançar, hem de demostrar que tot l’esforç que hem fet durant estos anys per canviar la mentalitat d’enriquiment ràpid i venga a vivir por encvima de los demás que pregona el PP i que té tant d’èxit social té per aquestes contrades, poc a poc va perdent la partida i que les persones que diguem que un altre país és possible anem guanyant posicions. Els feixistes i els seus esbirros estan omplint artificialment els censos, portant la censura a límits d’escandol i en molts llocs com al meu poble, estan anant casa per casa amenaçant d’una forma o altra per a què la gent més despistada acaben votant-los. Tot això amb la connivència de la Junta Electoral que és qui en teoria hauria de vetllar per un sufragi net. Fins els morts aniran a votar-li al PP en questes eleccions per què ells tenen molts milions d’euros a perdre si no aconsegueixen la majoria absoluta. És per això que vos demane a tots els que em llegiu que feu el xicotet esforç de passar-vos pel col·legi electoral el diumenge i votar al Compromís, que feu l’esforç de comentar la situació amb les vostres amistats per a què vagen a votar. Si sou menors d’edat pegueu-li la vara als vostres pares o germans majors, si penseu que els vostres coneguts no votarien mai al Compromís, veneu-los la burra per què voten al Psoe, i si són gent molt conservadora, feu-los vore que hi ha molta corrupció al PP i que el millor és que no voten. Cal un últim esforç de tots per enviar-los a pastar fang, se’ls veu nerviosets, i les últimes enquestes com la de Levante-EMV i la Universitat de València corroboren el seu nerviosisme. El nostre país s’ho val.Per últim dir-vos que el canvi electoral és per mi una condició necessaria però no suficient, siga quin siga el resultat de les eleccions espere que continuem lluitant des dels moviments socials per avançar cap al país que volem. No m’agradria que caiguérem en el desànim si les coses van mal, i encara menys que ens dormirem en l’autosatisfacció si el resultat és positiu. La lluita es fa dia a dia, i el dia 27 toca votar Compromís. Ànims. El Partit Republicà Català demana a tots els republicans i independentistes valencians que votin Compromís pel País Valencià.DECLARACIÓ DEL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀEl Partit Republicà Català demana a tots els republicans i independentistes valencians que votin Compromís pel País Valencià en les eleccions a les Corts Valencianes i critica que Esquerra es presenti en solitari i divideixi el vot contrari al PPEl Partit Republicà Català (RC) vol aprofitar que ja estem en la recta final de les eleccions del 27 de maig –i tenint en compte que al País Valencià també se celebren eleccions a les Corts Valencianes– per demanar a tots els independentistes i republicans valencians el vot per a les candidatures presentades per Compromís pel País Valencià.Enquestes recents indiquen que el País Valencià té una gran oportunitat per derrotar la dreta espanyolista i reaccionària del PP; un partit que, d’encà que governa en aquesta “comunidad”, com ells la denominen, ha convertit el País Valencià en un territori de façana i d’aparador però amb greus mancances en aspectes socials bàsics; en un territori sense identitat pròpia, en un territori on l’administració està al servei de personatges vividors i especuladors que practiquen l’enriquiment ràpid a costa dels drets dels ciutadans, en un territori on el medi ambient sofreix atemptats constants; en un territori on la llengua i cultura que compartim estan retrocendint i l’escola pública i valenciana esdevé assistencial i subsidiària de la privada i espanyolaAixò s’ha d’acabar. Cal dir prou a l’espanyolisme. L’objectiu prioritari en aquestes eleccions ha de ser fer fora el PP de la Generalitat Valenciana i de totes les institucions on governi, i ara hi ha les bases per fer-ho possible. L’entesa de l’esquerra valenciana que ha significat el Compromís pel País Valencià ha de ser decisiva per trencar la injusta barrera del 5% i per tornar el govern del país al poble, a la gent. Alhora, el pes del BLOC, la força d’esquerres i sobiranista, dins el Compromís ha de ser prou determinant perquè el fet nacional sigui tingut en compte en un futur govern de l’esquerra. Massa vegades el PSOE ha estat seduït per les propostes espanyolitzadores del PP, com en el cas del nou Estatut valencià; massa vegades Esquerra Unida s’ha centrat únicament en els aspectes socials i ha oblidat el fet nacional valencià. La llengua, la identitat han de ser determinants en un País Valencià que vol viure en llibertat. Per tant, el nostre partit, RC, farà costat al BLOC en la defensa d’aquests ideals que compartim.Per acabar, el Partit Republicà Català vol expressar el seu més enèrgic rebuig a la decisió partidista d’Esquerra Republicana del País Valencià de presentar-se en solitari en aquests comicis. És inaudit que aquells que s’omplen la boca al Principat de Catalunya dient que cal que “tota l’esquerra s’uneixi per derrotar la dreta”, en aquest cas fent referència a CiU –una federació que defensa uns principis que res tenen a veure amb els del PP valencià–, siguin incapaços, al País Valencià, d’unir-se amb la resta de forces polítiques de l’esquerra valenciana per derrotar la dreta espanyolista del Partit Popular, la qual cosa ara és una absoluta prioritat democràtica, una qüestió de supervivència nacional.Cal dir-ho clarament: els vots que rebi ERPV el 27 de maig serviran perquè Francisco Camps es mantingui en la presidència de la Generalitat Valenciana. Per tant, el nostre clam és ben clar: cap vot nacionalista, cap vot independentista, cap vot republicà a les candidatures d’ERPV. Ara cal sumar, no es pot perdre cap vot. Cal votar el BLOC i, en conseqüència, les llistes de Compromís pel País Valencià.Carles Bonaventura i Cabanes.Secretari General del Partit Republicà CatalàBarcelona, 21 de maig del 2007www.partitrepublicacatala.catEn defensa pròpia, Un país que es mor per VICENT SANCHIS, director de l'AvuiCatalunya es va començar a industrialitzar amb força durant la segona meitat del segle XIX. El país va emprendre un canvi immens. I va deixar enrere unes formes de viure heretades de la baixa Edat Mitjana. Les conseqüències que se’n van derivar van ser positives? Segons com es miri, no cal dir-ho. Una nova societat urbana, moderna, rica i avançada es va obrir pas. Amb una burgesia que va deixar l’Eixample de Barcelona com a testimoni d’una força que ara enlluerna més que mai. I amb una classe obrera que va patir la pitjor part del canvi, però que va obrir lentament pas a unes capes mitjanes sense més límits que els propis per millorar. Així ha estat la història recent d’un país que es va haver de reivindicar com a tal per enfortir-se nacionalment i poder fer front als obstacles d’un Estat que no progressava al mateix ritme. Com a conseqüència de tot aquest procés, Catalunya ha rebut uns impactes demogràfics continus i se n’ha sortit com ha pogut. Es pot dir, però, que, nacionalment i malgrat tot, la història li ha vingut bastant de cara. No és el cas del País Valencià. La industrialització hi va arribar durant la dècada dels seixanta. En ple segle XX i ple franquisme i quan Espanya es començava a modernitzar i enfortia i uniformitzava les seves estructures econòmiques i socials. La immigració, el creixement demogràfic i econòmic i l’escolarització massiva van fer progressar el país d’una manera desordenada però efectiva, i el van castellanitzar amb contundència i sense resposta possible. Amb la col·laboració, també, d’uns mitjans de comunicació de masses espanyols per idioma i per vocació, que arribaven pràcticament a tota la societat. El canvi econòmic, però, va comportar també un tímid reviscolament cultural i nacional que no va poder amarar una societat que identificava el progrés social amb la pèrdua dels seus senyals d’identitat, vinculats al món rural. Cal demanar a Esquerra Republicana que no es presenti al Parlament valencià, que entengui que la situació és d’una gravetat extraordinària” El País Valencià nacionalment va fer tard. Almenys des del punt de vista d’algú que se senti hereu del país que es va començar a formar a partir del 1238 amb la colonització catalana. Les diferències amb una Catalunya tan semblant en els orígens són palmàries. I això explica que el valencianisme polític no hagi quallat en una societat que majoritàriament el veu com un destorb en l’objectiu de fondre’s amb l’Espanya d’arrel castellana. En aquest camí els darrers anys han estat d’un progrés evident i constatable. El Partit Popular ha tolerat –quan no ha impulsat– una nova economia basada quasi exclusivament en el creixement urbanístic, l’explotació turística i el sector serveis. Una economia que inverteix poquíssim en la investigació i el desenvolupament industrial i científic, però que aparentment desperta admiració. Una economia, finalment, que creix sobre uns nous emprenedors majoritàriament sense escrúpols. Al mateix temps el procés de castellanització s’ha escampat com una taca d’oli. Alacant és una ciutat monolingüe castellana, i València, pràcticament també. Els governs d’Eduardo Zaplana i de Francisco Camps han practicat un liberalisme lingüístic que en la pràctica condemna a mort la llengua més dèbil, la que una part determinant de la societat ha abandonat considerant-la inútil. El procés de substitució idiomàtica al País Valencià és un fet i arriba acompanyat d’un sucursalisme nacional i cultural que el converteix en una alegre província. Les enquestes avancen ara una nova victòria del PP a les eleccions a Corts Valencianes. Aquesta vegada, però, els dos partits minoritaris –Esquerra Unida i Bloc Nacionalista Valencià– s’han unit i la suma implicarà obtenir els diputats que el Bloc no aconseguia perquè no superava mai la barrera del 5 per cent necessària per obtenir representació parlamentària. El problema és que el PSOE no ha estat capaç de vertebrar una oposició convincent, i que el seu candidat a la presidència de la Generalitat,Joan Ignasi Pla, no desperta gens de passió. El problema també és que caldria veure què farien els socialistes si guanyessin.Quin model de país impulsarien. En tot cas, quatre anys més de PP mataran del tot el país dels que el somnien més lliure, més racional, més just i més valencià. Per tant, cal mobilitzar tots els vots possibles per evitar una desfeta i cal demanar, per cert, a Esquerra Republicana que no es presenti, que animi els seus electors perquè votin l’única alternativa que pot canviar la situació. Perquè l’actual –ningú pot dubtar-ne– és una situació d’una gravetat extraordinària. Tue, 22 May 2007 11:54:13 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=38 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=37 Escolteu: Ací ens donen gat per llebre. Què diferents són una “Comunitat” i un “País”! Hi ha tanta diferència com n’hi ha d’un animal felí a un rossegador; la mateixa... o més. Mireu, fa pocs dies, esperant el tren a l’estació de les Alqueries (espere que no se la carreguen a major glòria de l’estació única Borriana – Vila-real / la Tanda) vaig vore l’anunci d’una companyia de telefonia mòbil que oferia als usuaris una oferta excepcional: 5 cèntims el minut si agafes la tarifa “Vitamina”. El lema d’aquesta oferta és molt simple: “Comienza a celebrar que estás aquí con tu gente”. Mireu que em va agradar eixa idea... Començar a celebrar que estem ací amb la nostra gent... Té molla l’assumpte. I per què no ho celebrem mai això? Per exemple, pel 25 d’abril, celebrem que ENCARA ESTEM ACÍ amb la nostra gent. Que aquell Felip V i el seu decret de Nova Planta no va aconseguir els seus objectius. Açò és, sense dubte, motiu per a una bona celebració, ara que fa els 300 anys de la Batalla d’Almansa! Doncs, NO! Això seria en un lloc normal. Ací, el nostre “Presi” està molt més ocupat en jugar a tennis amb el “Desafío Español de Vela, de l’America’s Cup in Valencia Louis Vuitton, Prada, Volvo Ocean Race Golf Course (Of Course), Formula One, Mercedes Audi Volkswagen i NoSéQuèmés Anymore”. Ufffff, la grenya se me desfà de tanta velocitat i de vore passar les xifres vertiginoses de la nostra “Comunitat”. Uaaaaahhhhh! Realitat virtual per un tub! Prosperitat, ambicionar, progrés, AGUA. Repetiu amb mi: Prosperitat, ambicionar, progrés, AGUA. Prosperitat, ambicionar, progrés, AGUA. Prosperitat, ambicionar, progrés, AGUA... Ieee! Prou! Que ja estic de Loewe-Chanel-Lacoste fins el nas. Així, que tornem a això dels mòbils que sembla molt més real. El cas és que aquesta companyia de telefonia ha posat per títol a l’oferta “Comunidad Mi País”, la qual cosa també m’agrada notablement, tot i que m’ha provocat confusió. Però què dimonis és això d’una comunitat? Segons els estudiosos, llocs com ara presons, campaments i quarters militars són comunitats des d’una perspectiva sociològica. Assentaments com ara una missió jesuïta o franciscana o religiosa, un kibbutz, una comuna i uns altres semblants són comunitats, atés la gran cohesió social i propòsits comuns que mostren els seus membres. Així que l’oferta de telefonia per als valencians i valencianes hauria de ser “COMUNIDAD MI COMUNIDAD” i per a la resta d’habitants del planeta Terra, l’altre, el que fa servir tothom: “Comunidad mi País”. Heu vist com no és el mateix? Per això, amb voluntat de ser “normal” (no és demanar molt, veritat?), us proporcione un seguit d’arguments i disposicions per tal que pugueu anar pel món lluint el vostre/nostre País (Valencià). Estatut d’Autonomia: Al Preàmbul diu “la tradició valenciana provinent de l'històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l'autonomia valenciana” (No hem afegit ni llevat una coma; així que País Valencià, tot i no ser el nom oficial del la nostra autonomia, tampoc és un nom il·legal, ans al contrari, és una de les denominacions que apareixen arreplegades a l’Estatut. És més, és la “concepció moderna” i no l’antiga... Per si algú no ho sabia). I si sou de vocació literària religiosa, trobareu que el frare Agustín Bella a la seua obra "Vida de fra Agustín Antonio Pascual" afirmava en 1699, encara estant vigents les institucions forals del Regne de València, que: "... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano..." Trobareu més coses a: Denominacions del País Valencià. I si una empresa de mòbils pot dir “Mi País”, per què no ho puc dir jo? Ànim a tots i totes i feu campanya pel País Valencià, encara que de vegades, sentiu que un kibbutz és més país que tots nosaltres junts! A per totes!!! Wed, 16 May 2007 19:23:29 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=37 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=36 Fa poc he llegit el comentari al blog de Víctor Lima (Maó – Menorca) que duia per títol “Ens hem deixat prendre l’estiu”. Tots sabem que el temps és alguna cosa més que una dimensió física... El temps va més enllà de la famosa equació d’Albert Einstein: E=m·c2.El temps, a més d’una dimensió de la física, constitueix una realitat que creem i alhora en prenem consciència. La nostra perpecepció del temps varia significativament des de que som xicotets fins que ens fem grans. De xicotets el temps té una altra textura i sembla fins i tot il·limitat. L’estiu, “temps on el temps prenia el seu temps”, ara ens l’han pres.Víctor Lima diu: “Record que de petit, fa trenta i tants anys, que l'estiu era diferent, era “més estiu”, per les nits les persones sortien al carrer a prendre la fresca i teniem interminables conversacions entre els veïns, les nits eren llargues, fresques, entretingudes i plenes de contacte humà”.“Van passar els anys, va arribar la televisió, els cotxes, l'aire acondicionat... i les nits les passem dins de casa, com la resta de l'any, perquè l'excés de circulació impedeix que traguem les cadires sobre els portals i els fillets puguin jugar en el carrer mentre nosaltres parlem amb el veí, a més per la tele avui fan …, i per si això no fos suficient hem instal·lat un equip aire acondicionat que per a alguna cosa serà no?.”“Record que de petit passava moltes hores dels llargs capvespres d'estiu remant en una petita barqueta prop de l'antiga fàbrica de gas. El port era com una gran bassa en què tots ens coneixíem i gaudíem de les coses senzilles. Van passar els anys, el port ja no és el nostre, dels maonesos, ha sigut envaït per desenes de bars, restaurants, botigues d'objectes inútils,… navegar per les seves aigües un al·lotet de set anys, els que jo tenia llavors, seria un perill.”“Van passar els anys, hem convertit ses berenetas en sopars en restaurants de moda, o anem a nedar a platges abarrotades de turistes i en alguns casos les barreres ens impedeixen el pas a aquelles platges més tranquil·les, i les casetes s'han convertit en xalets… a ser possible amb piscina...”Bé, Víctor, gràcies per aquestes paraules. I com que sóc molt embolicant, ara enllaçaré el teu text amb un programa que va fer TV3 el 18 d’agost de 2002: Es dia Prendre la Fresca i és del tot suggeridor; Situem-nos al barri del Poblenou i a l’Hospitalet del Llobregat:“Antigament, treure la cadira al carrer per fer petar la xerrada era una cosa molt habitual. Però, actualment, és difícil trobar carrers, tant de pobles com de ciutats, prou tranquils com per poder fer-hi aquesta activitat. Ara bé, tot i que sembla impossible, encara hi ha carrers de grans ciutats on els veïns surten gairebé cada vespre a prendre la fresca i fer tertúlia. Són les vuit tocades i al carrer Xipreret de l'Hospitalet de Llobregat alguns veïns surten a prendre la fresca. S'ha acabat la jornada laboral i ara toca descansar. S'asseuen i fan petar la xerrada”.A l'Hospitalet hi ha cada cop més animació. S'hi han afegit els de la casa del costat i els que passegen per allà també s'aturen per participar de la conversa. "Hola, què tal, com va l'estiu? I tu, Joan, que estàs enfadat?" Al Poblenou, la gent ja està engrescada. El costum de prendre la fresca i xerrar fa que, sense que se n'adonin, els veïns vagin creant llaços d'unió, Josep: "Ara, la gent, en una escala, pugen a l'ascensor, se saluden i ni es coneixen. Abans, els veïns es coneixien." És hora de plegar i anar cap a casa, que s'ha de fer el sopar. Però hi ha qui prefereix sortir a prendre la fresca amb la panxa plena. Al carrer Xipreret de l'Hospitalet de Llobregat hi ha una tertúlia gairebé cada nit.Paquita Grau:"Avui fem el mateix que fem cada dia; sortim a prendre la fresca i si la Montse té un meló, perquè el seu marit en planta, traiem el meló; si jo dic d'anar a buscar un gelat, doncs hi anem. I si té síndria, síndria. I si estem de mal humor, no mengem res." Montserrat Artigas: "Anem a menjar-lo a fora, que tenim uns veïns, que està bastant fresquet, a veure com surt, que no surti un pepino en lloc d'un meló." En aquest carrer, el costum de prendre la fresca ja fa anys que es manté. En ser una via sense cotxes i amb cases en lloc de pisos, les condicions són més favorables per fer la tertúlia.I a què ve tot açò? Bé, ve arran de l’aprovació que ha fet el Ple de l’Ajuntament de Vila-real, amb els únics vots favorables del PP, de l’Ordenança Municipal de Convivència. Que sàpiguen tots els veïns i veïnes que traure cadires (i taules) al carrer està prohibit... Ni per a prendre la fresca!! Així, que iaios i iaies; xiquets i xiquetes, hòmens i dones... Quan sigueu al carrer amb una cadira a ple estiu... us haureu convertit en “infractors”. Ja sabia jo que això d’eixir al carrer i xerrar ho havien d’acabar prohibint d’una o una altra manera!! Volen els nostres diners, com siga i això d’enraonar és altament subversiu... Si no com havien de menjar-nos el coco amb la tele, si estiguérem tots xarra que te xarra! Vinga, a gaudir! Tue, 01 May 2007 11:31:18 +0100 http://www.blocvila-real.info/modules/weblog/details.php?blog_id=36